Tel. 932 682 964

Diccionari de les TN

Principals Teràpias Naturals

Al 2007 la Comissió d’Experts en Teràpies Naturals i Acupuntura de Catalunya va emetre les següents definicions:

Criteri naturista: L’atenció a les persones de manera integral, amb l’objectiu d’ajudar a equilibrar, restaurar i harmonitzar la seva salut, tant en el vessant preventiva, conservadora com terapèutica, utilitzant criteris que apliquen estímuls o agents naturals que actuen en el mateix sentit que ho faria la naturalesa de l’individu, per potenciar la seva capacitat regeneradora i curativa.

Teràpies i tècniques manuals: Són teràpies manuals totes aquelles modalitats que utilitzen les mans per ajudar a restaurar la salut de les persones de manera preventiva o terapèutica. S’entén per tècniques manuals aquelles que fan servir les mans per ajudar a mantenir i conservar la salut sempre que no hi hagi patologia.


DRENATGE LIMFÀTIC MANUAL

El drenatge limfàtic manual és una tècnica que s’engloba en el camp de la fisioteràpia i en les tècniques de massatge terapèutic que es dirigeix ​​a la “activació del funcionament del sistema limfàtic superficial per millorar l’eliminació de líquid intersticial i de les molècules de grans dimensions i optimitzar la seva evacuació “.

Es pot definir com una sèrie protocol · litzada de maniobres manuals molt suaus que, basades en un profund estudi de l’anatomia i fisiologia del sistema limfàtic, i es realitzen amb la finalitat de drenar o desplaçar la limfa que per qualsevol causa patològica es troba estancada a territoris limfàtics sans per a la seva evacuació normal cap al torrent venós.

 

HOMEOPATIA

L’homeopatia és un tipus de medicina alternativa caracteritzada per l’ús de preparats altament diluïts que pretenen crear els mateixos símptomes que pateix el pacient. Va ser concebuda a finals del segle XVIII pel metge saxó Samuel Hahnemann (1755-1843) com una forma de millorar l’esperit vital del cos. La seva premissa fonamental és “el similar es cura amb el semblant”, assumint que el que causa determinats símptomes pot curar-se amb una cosa que causi aquests mateixos símptomes.

L’homeopatia afirma que com més diluït en aigua estigui un ingredient actiu més potent es fa; procés al qual anomenen «dinamització». Els remeis homeopàtics es preparen diluint progressivament una substància i sacsejant repetides vegades la dissolució.

.

 

IRIDOLOGIA

La Iridologia és un mètode propi de la medicina complementària que ens permet fer una valoració de l’estat general de la persona i una aproximació molt exacta de la constitució del pacient, permetent elaborar uns protocols en prevenció de la salut.

Aquesta tècnica ja existia en l’antic Egipte, essent utilitzada també per Hipòcrates i els seus seguidors al segle IV a. C.

Amb aquesta tècnica és possible conèixer l’estat de salut físic, emocional i mental de la persona; així com el seu historial clínic i tendències futures; a través de l’observació i interpretació d’una sèrie de lesions, taques, línies i decoloracions que van reflectint en l’iris de l’ull.

 

 

KINESIOLOGIA

La Kinesiologia o Quinesiología és l’estudi científic del moviment humà. En aquesta activitat es realitza l’anàlisi i tractament de problemes en el sistema múscul-esquelètic a partir de l’estimulació muscular i reajustament ossi a través de punts reflexos neurovasculars i neurolinfàtics.

 

 

 

NATUROPATIA

El terme NATUROPATIA és usat per designar una pràctica o teràpia d’intenció preventiva o curativa, que s’ha originat al marge del desenvolupament de la medicina al·lopàtica i la farmacologia.

S’empra per a qualsevol medicina alternativa o complementària que utilitza remeis tradicionals. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) el terme usat es refereix tant als sistemes de medicina tradicional com a les diverses formes de medicina indígena. La medicina natural utilitza mètodes de diagnòstic diferents, com és el cas de la iridologia, que permet conèixer l’estat de salut per mitjà de l’iris dels ulls.

A la NATUROPATIA és fonamental l’atenció a les persones de manera integral, amb l’objectiu d’ajudar a equilibrar, restaurar i harmonitzar el seu estat, en els vessants preventiva, conservadora o terapèutica, utilitzant criteris que apliquen estímuls o agents naturals que actuen en el mateix sentit que ho faria la naturalesa de la persona, per potenciar la seva capacitat regeneradora del cos.

 

OSTEOPATÍA

L’Osteopatia es basa en que tots els sistemes del cos treballen conjuntament, estan relacionats, i per tant els trastorns en un sistema poden afectar el funcionament dels altres, pel que és una pràctica de tipus holístic. El tractament, que s’anomena manipulació osteopàtica, consisteix en un sistema de tècniques pràctiques orientades a alleujar el dolor, restaurar funcions i promoure la salut i el benestar.

Hi ha diferents classes d’osteopatia depenent la part del cos en què se centren,

Osteopatia articular: Dedicada al restabliment de l’aparell múscul-esquelètic i de la postura, centrant-se en la columna vertebral i traumatismes.

Osteopatia cranial: Se centra en els problemes cranials i la seva influència en el Sistema nerviós central

Osteopatia visceral: Enfocada cap a la curació d’òrgans i vísceres, millorant la funció d’aquests mitjançant manipulació per aconseguir un millor reg sanguini.

 

QUIROMASAJE

El terme ‘Quiromassatge’ significa literalment ‘massatge amb les mans’ o “massatge manual”, i s’usa aquest terme per diferenciar-ho dels massatges mitjançant aparells elèctrics o instruments mecànics. Les tècniques de massatge s’estableixen i s’apliquen en funció de l’objectiu específic a assolir.

El Quiromassatge és un mètode de valoració (mitjançant la palpació perceptiva) i de tractament manual, aplicat sobre la coberta corporal i transmès per la pressió mecànica de les mans als diferents òrgans i teixits del cos humà, que té alhora, efectes reguladors sobre el dolor, la sensació general d’energia, els estats d’ànim, el cansament i en general sobre la Psique. Segons la indicació i els objectius de tractament proposats, es poden aconseguir efectes que generen accions directes i/o reflexes sobre l’organisme.

 

REFLEXOLOGIA

Reflexologia o teràpia zonal és la pràctica d’estimular punts sobre els peus, mans, nas o orelles i actuant sobre uns punts reflexos preestablerts.

La forma més comuna és la reflexologia del peu, de manera que el terapeuta aplica pressions sobre el peu d’una persona, el està dividit en un cert nombre de zones reflexes corresponent cadascuna d’elles a totes les parts del cos. Amb aquesta tècnica es facilita l’obtenció d’energia vital, ajuda a estimular el sistema immunològic i crea un cos més fort i una ment més tranquil·la.

 

TÉCNICAS MANUALES

Són teràpies manuals totes aquelles disciplines que fan servir les mans per ajudar a restaurar la salut de les persones i millorar el seu nivell de benestar. Les tècniques més habituals incloses en aquesta definició són: la reflexologia, el drenatge limfàtic i el quiromassatge.

Flash Informatiu